Ha estat un cap de setmana ple d’emocions, descobriments i desvirtualitzacions. El Congrés d’Innovació Educativa promogut per la Conselleria d’Educació ha estat un èxit. I vos vull deixar aquí quatre linees sobre la reflexió personal d’aquest magnífic event.
Primer de tot, veureu que aquesta entrada està en català, en la nostra llengua. Normalment comparteixo tots els articles, reflexions i recursos en castellà perquè col·labor en diverses entitats i centres d’al voltant de tota Espanya. Però aquestes reflexions són per a nosaltres, docents de les nostres Illes Balears que hem gaudit durant dos dies d’un esdeveniment de gran escala.
Encara no havia tingut el plaer de trepitjar el palau de congressos, aquesta baluerna que van posar just enfront del nostre col·legi i que ens va tapar les grans vistes al mar que teníem. Haig de dir que m’ha impactat tant l’estructura com la varietat d’espais, sens dubte, un lloc idíl·lic on organitzar una festa com la d’aquest cap setmana.
També vull reconèixer que quan em vaig assabentar del format del congrés que havia plantat la Conselleria d’Educació, vaig ser crític. La meva forma d’entendre un congrés era diferent, li faltaven tallers i alguna ponència més, en lloc de tantes experiències i taules rodones on explicar el que fan. Però assumeixo la meva culpa i el meu error, al no entendre fins ahir quin era el propòsit… Donar a conèixer de forma real i substancial el moviment innovador que hi ha a les nostres illes. I he quedat altament pres i al·lucinat.
Són molts els centres educatius que estan intentant millorar la pràctica docent dels seus professors, hi havia més de 200 i molts més que conec que no han presentat el seu pòster per diferents motius. També són molts els docents que creuen, que s’apassionen i que treballen dia a dia a millorar el futur de la nostra societat, formant-se i intentant donar el millor de si per als seus alumnes. Érem 1700 en el congrés i molts altres que per diversos motius no han pogut assistir. Crec que com a comunitat educativa podem estar orgullosos.
He pogut conèixer realitats de diferents centres, i com aquests solucionen diferents problemàtiques. Descobrir el treball laboriós de professors amb projectes de primer nivell que posaven orgullosos al costat d’uns pòsters on s’explicava el quin, el com i el per què, preguntes molt necessàries per a entendre els diferents contextos. I he gaudit d’escoltar tant a Francesc Pedró com a la resta de companys docents de diferents centres educatius les seves experiències i reflexions en ponències i taules rodones, amb una sensació crec que unànime a l’auditori, que sense conèixer-nos tots anem pel mateix camí.
Per a acabar comentaré sobre la meva intervenció en la taula rodona de clausura del congrés. La intervenció era complicada, després de les intervencions de tots els nostres companys estava tot pràcticament dit i comentat des de les diferents taules rodones. M’hauria agradat comentar un munt de coses, reflexionar una mica més sobre l’estat en el qual ens trobem i cap a on crec que hauríem d’anar, insistir en la importància del canvi en l’avaluació i en la perillositat de caure en la temptació de ser arrossegat per aquesta voràgine d’innovació educativa sense posar pausa, reflexió i autoavaluació sobre els processos que duim a terme a l’aula.
Però la pregunta era una altra, una pregunta trampa que ha marcat un abans i un després en la taula rodona. No per la resposta, he contestat el que sento de debò, cansat de guerres banals que no són nostres, si no dels polítics i les seves ideologies, i si bé és cert, que cadascun de nosaltres té les seves, crec que avui no era el moment d’això. Encara així, crec i ho dic obertament que el que ha quedat retratat ha estat Francesc Imbernón, encara així avui era el paper que li ha tocat fer, un paper polític, i com bé he comentat durant el debat al final acabaríem fent-nos un selfie, i així ha estat.
Sé que hi ha gent molesta i dolguda per l’atac continu de Francesc als col·legis concertats durant la seva intervenció. Crec que hem de fer un esforç i deixar al costat els seus comentaris, avui era un dia per a estar orgullosos i jo em quedo amb el millor, i una persona que ve de fora i que no coneix la nostra realitat no em farà canviar de semblar.
Gràcies a la Conselleria d’Educació per fer-me partícip d’aquest gran esdeveniment, a tots els membres dels diferents centres de formació del professorat pel seu treball i implicació en el congrés i sobretot a tots els docents que durant aquests dies han compartit les seves experiències.
Segons la neurociencia, després de generar una emoció es produeix una ressaca emocional i durant un temps l’aprenentatge generat és significatiu. Aquest cap de setmana he après molt de tots.
Això no és més que el principi d’una gran història. Ens veiem per les xarxes.
Comments